Reflexions sobre la proposta de convertir 46 ha de Jorba en sòl industrial i el referèndum folklòric de la població.

Bé comencen que a la comarca de l’anoia hi ha 16.000 o 17.000 segons el mitjà de persones que cada dia van a treballar fora de la comarca i que tenim 7.000 persones a l’atur, el qual implica que hi ha 23 o 24.000 persones que no tenen feina a l’Anoia uns perquè la tenen fora i altres simplement perquè no la tenen.

Davant aquestes premisses i d’una proposta racional de crear una zona industrial a Jorba, el referèndum que alguns han promocionat com una cosa molt democràtica, per a mi folklòrica, amb premisses tal com la preservació del territori o de  les zones agrícoles o que hi ha d’haver terreny vora de casa per passejar o que en desvaloritza la casa o tantes altres propostes esotèriques i demagògiques, majorment primant l’egoisme privat davant del bé comú, que no solucionen res, però que si enreden la troca, a mi tots aquests arguments em semblen una aberració.

Uns camps agrícoles “privats” donen actualment la feina que donen, molt poca o cap, ni al municipi ni a la comarca, pel qual evidentment no beneficien com ho pot fer un polígon industrial, per tant cal pensar que l’egoisme personal d’una gent que vol conservar incòlume els voltants de casa seva, no és quelcom que s’ha d’imposar a un benefici general.

La saviesa i el coneixement són escassos i només estan a l’abast de persones sàvies i amb coneixement, els pastors d’ovelles i venedors de fum, simplement es basen en el fet que la massa és, quantitativament major, que la intel·ligència i el coneixement de qualitat.

Perquè la majoria de la gent que ha votat en aquest referèndum no vinculant, es limita a creure en unes premisses, adaptades a la seva simplicitat i comoditat, que serveixen perquè els seus pastors els diguin cap on han de tirar.

És del tot evident que si hi ha tal quantitat de gent que ha de sortir de casa per anar a treballar fora de l’Anoia o que no troba treball ni a casa ni a fora, un polígon industrial, si més no, és una possibilitat de nous llocs de treball, molesti o no als veïns o als presumptes votants d’un referèndum no vinculant i totalment folklòric.

I ho dic perquè un referèndum, que guanyen uns 350 vots, de gent que els seus perjudicis són més per la proximitat del polígon, que pel bé comú, fan pensar que el racional seria preguntar a tota la gent que no troba feina a la comarca de l’Anoia de si els hi agradaria que hi hagués la possibilitat de treballar vora a casa, encara que només fos per uns quants.

Estic absolutament segur de qui guanyaria aquest referèndum i aquests que votarien, segur que tindrien altres raons de què el polígon els molestes mínimament, perquè les raons particulars, no poden passar per les raons del bé comú.

Amb tots els respectes pels predicadors i venedors de fum, no es pot demanar que vinguin empreses i no donar lis el lloc on establir-se, perquè si no hi ha un hàbit on fer-ho, tot l’altre és absoluta demagògia, encara que es parli d’empreses ecològiques, sostenibles o altres definicions, de moda.

El cas és que sense lloc, no hi ha empreses, perquè els polítics no en porten, ni en creen, ni les mantenen, simplement poden facilitar les condicions adients perquè vinguin i que en aquest cas és convertir 46 ha. de sòl agrícola en industrial.

Que segur encara que sigui mínimament, donarà més opcions de llocs de treball, que si segueixen com estan i no és acceptable que una mínima quantitat de gent  de la comarca, mirant pel seu bé particular, supeditin el bé general.

Els xerraires, salvaries i benefactors del poble, mai es juguen els seus, sempre fan i desfan amb els dels altres.

Que tingueu un bon dia i que el gaudiu amb salut.

Josep M. Torras Payerol